La plaça del diamant, peça clau de la narrativa catalana és l’obra seleccionada per a composar e interpretar musicalment la història d’una època (poc abans de la proclamació de la República- la República -la guerra civil i la postguerra),la història de una dona que passa de ser una noia innocent, senzilla, a ser una dona depenent del seu pare i posteriorment del marit que descobreix la duresa de la vida i del món que l’envolta i s’hi enfronta recuperant la seva veritable identitat: Natàlia. La veu de Natàlia és la veu de moltes dones del seu temps i del moment actual que són capaces de superar les situacions difícils, afrontar-les i seguir endavant per molt difícil que es faci la vida.